La Institució
La constitució del Consell Comarcal del Baix Penedès, el 9 de març de 1988, significava la recuperació per a aquestes contrades de l'esperit comarcal republicà encarnat en les figures senyeres de Pau Vila, Valentí Almirall, Rafael Campalans i Enric Prat de la Riba, entre d'altres. Els articles 152.3 de la Constitució i 5 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, permetien el reconeixement de la comarca com a administració local, mercès a l'estructura territorial de la Generalitat de Catalunya en municipis i comarques. La reivindicació del fet comarcal va ser un dels referents més clars del catalanisme; aquella vella aspiració política –la comarca–, que amb tanta decisió va defensar Joan Reventós en ocasió del debat sobre l'Estatut d'Autonomia a les Corts Generals.
D'aleshores ençà, algunes coses han canviat. La Llei d'organització comarcal ha sofert tres reformes, Catalunya disposa d'un nou Estatut d'Autonomia, i la ciutadania, que ja ha gaudit força anys del funcionament d'institucions democràtiques, demana més eficàcia dels serveis que no pas lirisme romàntic en el discurs de recuperació.
Cada cosa té el seu moment històric, i l'actual societat competitiva –de la qual cap administració no se n'escapa– fa que, quan es consumeixen recursos econòmics a canvi d'oferir serveis, els consells comarcals hagin de lluitar dins l'entramat en què s'ha convertit el sector públic.
El Consell ha de ser un punt de trobada en l'estratègia a nivell de comarca, i una eina capaç de generar economies d'escala i augmentar l'eficiència en la prestació mancomunada de serveis, en especial en aquests moments de greu crisi econòmica.
Presidí el Consell Comarcal des que va ser instituït i fins al 19 de juliol de 2007, el vendrellenc Benet Jané i Palau. A partir d'aquesta darrera data i com a segon president, presidí la institució el calafellenc Jordi Sánchez i Solsona. Des del 7 de juliol de 2011, és president de la corporació el també calafellenc Joan Olivella i Ricart.