Història

L'assentament de l'home primitiu al Baix Penedès resta testificat per troballes importants. Són conegudes i estudiades, entre d'altres, les coves de la Graiera (Bellvei), Mas Romeu (Calafell) i Mas Campanera (el Montmell), que han proporcionat als estudiosos abundant material de ceràmica i sílex, que avui enriqueix els nostres museus. Indiquem com a molt interessants les pintures rupestres de la cova de Vallmajor (Albinyana), de tipus 'esquemàtic'. De la cultura megalítica en destaca el menhir anomenat Pedra Alta de Can Ferrer (el Montmell), l'únic exemplar conegut a la comarca i un dels més meridionals del Principat.

Ja a l'albada de la Història, en el període de Hallstatt, assenyalem la necròpoli de Can Canyís (Banyeres del Penedès) com a pròdiga en armes de l'edat del ferro i en indumentària d'excepcional valor. S'han trobat vestigis de poblats iberoromans com el de la Costa (la Bisbal del Penedès). La situació geogràfica, oberta i portell d'entrada cap al nord, fa del Baix Penedès un país de trànsit i de pas de cultures entre Tàrraco i Barcino, unides per la històrica i mil·lenària Via Augusta.

Posteriorment, durant l'edat mitjana, el Baix Penedès va patir, com a gran part de la Península, les invasions dels àrabs pel sud i dels francs pel nord, els quals feien entre ells les anomenades guerres entre 'moros i cristians' per aconseguir el domini del territori. La gent d'aquí feia costat als francs i daten d'aquella època nombroses fortificacions de guaita i defensa, com les de Banyeres del Penedès i Lleger, i diversos castells.

Al cap d'uns anys, les nostres terres van gaudir d'un període d'independència amb els comtes de Barcelona, que després van passar a ser reis d'Aragó. Aleshores la nostra comarca depenia del monestir de Sant Cugat, als monjos del qual els nostres pagesos pagaven l'anomenat 'delme'. D'aquí ve el nom d'una casa medieval que encara es conserva al municipi de Bonastre.

Al segle XVII, la fatídica Guerra dels Segadors causa estralls a la comarca per la insurrecció general dels camperols, exasperats per la fam i la pressió senyorial. Tant en aquesta guerra com en la de Successió, al segle XVIII, la vila del Vendrell va inclinar-se a favor dels Felips, a causa de la poderosa oligarquia local, i hi van haver enfrontaments entre municipis veïns, com ara el Vendrell i la Bisbal...

En una comarca com la nostra, que vivia de la terra, l'epidèmia de la fil·loxera va encetar, a finals del XIX, una profunda crisi vitícola, i a principis del XX, a causa de la contaminació de les aigües del Tomoví, s'estén una epidèmia de còlera entre la població, la qual minva de nou a conseqüència de la Guerra Civil. A partir del 1979, ja amb un sistema democràtic, esclaten a la comarca el turisme i la construcció.