Albinyana

albinyana

Ajuntament d'Albinyana
Pl. Major, 1 43716 - Albinyana
Tel.: 977 68 78 18
Fax: 977 68 78 18
www.albinyana.altanet.org
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 
Situació geogràfica
La silueta d'Albinyana ens mostra un poble dalt d'un turó, protegit més amunt per la blanca ermita de Sant Antoni. Dins el terme hi trobem, a més del nucli històric, les Peces, les Masies del Torrent i l'antic terme de Tomoví. Albinyana compta amb dos establiments de turisme rural, restaurants i una important instal·lació lúdica que combina natura i activitats aquàtiques.

Mapa del terme de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Com arribar-hi: per l'autopista A-7 i per la C-31.

Història
Hi ha diverses versions sobre l'origen del nom del poble. Josep M. Inglés creu que prové d'Albininia, femení del nom romà Albinus. Moreu-Rey, creu que podria ser un trasllat de nom geogràfic italià, potser ligur. Una altra versió suggereix que pot venir del mot celta 'alp', que significa muntanya alta. La versió més probable és que es tracti d'un antropònim llatí.

El nom d'Albinyana apareix per primera vegada en un document escrit l'any 1010, en el testament d'Adalbert.

Dins del terme s'han trobat restes arqueològiques amb una antiguitat de 3.500 anys i que van des de l'Edat del Bronze fins a les époques ibèrica i romana. Les restes més considerables són les pintures rupestres de tipus esquemàtic de la cova de Vallmajor, a la serra del Quadrell.

La fundació d'Albinyana data de l'any 1040 segons la interpretació del Cartulari de Sant Cugat del Vallès, quan l'abat Guitart del Monestir cedí la Carta de Població a Bernat Oleguer, sota la condició que hi contruís un castell i poblés el lloc. A canvi n'hi van oferir la meitat en arrendament i l'altra meitat en propietat.

El 1232, el rei Jaume I ratificà al Monestir de Sant Cugat tots els privilegis concedits, esmentant entre d'altres el castell d'Albinyana i el de Tomoví.

Albinyana va estar sota el domini dels abats de Sant Cugat del Vallès fins a l'any 1835, en què s'anul·laren les senyories.

Llocs d'interès
Cova de Vallmajor: amb pintures rupestres catalogades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat dins del conjunt d'Art Rupestre a la Mediterrània.

Església Parroquial de Sant Bartomeu: data del segle XVIII i hi té un interès especial la imatge de la Mare de Déu del Roser, del 1582.

Santuari de Sant Antoni de Pàdua: conegut com l'ermita de Sant Antoni, és un petit santuari al cim de la serra del Quadrell que, envoltat d'un magnífic paisatge, ofereix una vista excepcional de la plana de la comarca fins a la costa.

Cal Gener: edifici noble reconvertit en allotjament rural. Situat a les Peces, la seva façana mostra esplèndids esgrafiats. És una casa pairal del segle XVI, catalogada com a monument historicoartístic. Destaquen en el seu interior la sala noble, la biblioteca, el celler, l'oratori i la cambra reial.

Castell d'Albinyana: antic castell del qual sols en queden els fonaments i la base rodona. Es creu que va ser construït pels àrabs com a torre de vigilància.

Festes i costums

  • Festa major d'Albinyana: per sant Bartomeu, el 24 d'agost.
  • Festes de la Mare de Déu del Carme: 16 de juliol.
  • Festa major de les Peces: darrer cap de setmana d'agost.
  • Festes a Bonaterra II, la Papiola, Bonaterra I i el Molí del Blanquillo: durant el mes d'agost.
  • Pàgines de Passió: a l'abril s'ofereix aquesta representació teatral que combina elements com l'escenificació, el cant coral i un missatge actual del sentit religiós de la passió.
  • Dilluns de Pasqua: a l'abril se celebra aquest popular aplec a l'ermita de Sant Antoni, amb una missa, la tradicional menjada de la 'mona', i ballada de sardanes.
  • Diada de Sant Jordi: el 23 d'abril, coincidint amb la festa del llibre i la rosa, es convoca el concurs literari 'Joan Perucho', de poesia i prosa.
  • Festa de l'Oli Novell (Rostada Popular): després de Reis, a la cooperativa.


Activitat econòmica
Actualment, a les Peces hi ha una explotació de flors i una petita indústria tèxtil. Tot i això, el poble viu bàsicament del cultiu de la vinya, d'oliveres, d'avellaners, d'ametllers i de cereals. Compta també amb un celler cooperatiu fundat al 1969.

Fins al segon quart del segle XX el poble es va dedicar a la confecció de cabassos i senalles de margalló. El 1972 es va obrir una reserva d'animals que avui en dia també inclou un parc aquàtic.

Imatges

albinyana   panor mica 2 mini

Panoràmica mes1

albinyana   panor mica mini

Panoràmica mes1

st.antoni.albinyana

L'ermita de St. Antoni mes1

st.antoni i el marEl mar des de l'ermita mes1

lloren olivaalbinyana 112Detall de l'església de St. Bartomeu mes1

albinyana   carrer mini Carrer mes1

albinyana   esgl sia miniEsglésia mes1

lloren olivaalbinyana 118Església de St. Bartomeu mes1

albinyana   sant antoni miniErmita de Sant Antoni mes1