Bonastre

bonastre

Ajuntament de Bonastre
Pl. Major, 1
43884 - Bonastre
Tel.: 977 65 70 19
Fax: 977 65 70 19
www.bonastre.altanet.org

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Situació geogràfica
Gran part del terme de Bonastre està format per la capçalera del torrent de l'Aguilera, a la conca del qual se situa el municipi. La part alta d'aquesta conca està envoltada de muntanyes de suaus ondulacions, que configuren la principal característica de la geomorfologia del municipi. El terme municipal (mapa de l'Institut Català de Cartografia), de forma arrodonida i solcat per rieres i barrancs, té 24,86 km². Des de la restitució de la divisió comarcal dels anys vuitanta, Bonastre ha vist reconeguda la seva relació tradicional amb el Vendrell, ja que anteriorment s'incloïa al Tarragonès.

Com arribar-hi: per la línia de trens de Sant Vicenç de Calders, l'autopista A-7, la comarcal C-32 i la N-340.

Història
La troballa de restes de ceràmica del període iberoromà i alguna moneda, fa pensar que el territori era habitat en aquella època.

Segons alguns historiadors, el primitiu nom de Bonastre és 'Alastro', que prové del mot llatí 'oleastre' , que vol dir 'terra de l'oli'. Segons Pere Català i Roca, aquest nom apareix en dos documents dels anys 1011 i 1023.

Entre els segles XI i XII, el monestir de Sant Cugat, protegit pel comte de Barcelona, emprengué una nova etapa d'expansió i reorganització al Penedès, on va adquirir i ampliar els seus dominis sobre Castellet, Calders i Albinyana, i també sobre les terres de Bonastre, que va adquirir al 1178. En un capbreu de 1562 que encara es conserva, l'abat de l'esmentat monestir apareix com a senyor i propietari directe, enfront del pagès o propietari útil.

Tot el terme de Bonastre, durant el 1822, va ser escenari d'acció de la lluita de les milícies armades liberals, que cercaven contrarestar les temptatives absolutistes que es movien per la comarca del Baix Penedès i tot el Camp de Tarragona.

Malgrat que al 1890 els liberals a Espanya havien establert la llei de sufragi universal per als homes de més de 25 anys, als pobles s'albiraven les ombres de vells poders -locals i enfrontats- que, rere noms de partits, entelaren la vida pública fins ben entrat el segle XX.

Llocs d'interès
Església parroquial de Sta. Magdalena: es tracta d'un edifici gran per un poble com Bonastre, però cal pensar que va ser refeta, a la segona meitat del XIX, coincidint amb l'impuls vitícola. La portada està emmarcada per pilastres que sostenen un frontó triangular amb fornícula, amb una petita imatge de Santa Magdalena, patrona de Bonastre. El 1899 l'interior del temple es va decorar amb pintures que resten en bona part. Les llànties que il·luminen l'altar major, la pica baptismal, de marbre, i el sagrari, de ferro forjat, són obra de l'arquitecte J. M. Jujol, entre 1941 i 1944.

Casa del Delme: és la casa més antiga del poble i on es recollien els delmes del monestir de St. Cugat i les primícies de l'església. Actualment és de propietat privada però conserva els antics trets arquitectònics. Al davant mateix es troba la casa que va pertànyer a la família Casals, de què el Mestre sempre en guardà bells records de joventut.

Barraques dels Plans: és de destacar l'interès del paisatge de pedra seca i la presència de barraques a bona part del terme, que inviten a fer excursions a peu, sobretot a la zona dels Plans. En un reduït espai d'aquesta zona es troben diverses barraques en perfecte estat, de forma quadrada, rodona, grans, i fins i tot una de petita.

Festes i costums
Festa major: el 22 de juliol, per Santa Magdalena. La festa major petita se celebra per Santa Quitèria, el 22 de maig.

Activitat econòmica
Antigament, a Bonastre s'explotaven mines de plata, de ferro, de plom argentífer, pedreres calcàries i de guix.

La vinya (sobretot macabeu i parellada), ametllers, oliveres, presseguers, avellaners i garrofers, han estat de sempre els protagonistes de la producció agrícola local, que és de secà. Els ramats d'ovelles i els animals de corral constitueixen la resta de la producció local, en part destinada a la comercialització.

Actualment, l'emigració, l'arribada de famílies barcelonines i el turisme rural han donat un nou impuls al poble.

Imatges

bonastre 063

Detall mes1

casa estieig casals  bonastre

Casa estiueig de la família Casals mes1

bonastre   panor mica mini

Panoràmica mes1

bonastre 047Església de Santa Magdalena mes1

bonastre 117Panoràmica de l'església mes1

bonastre 083 Restes arqueològiques mes1

bonastre 084Casa Fontanilles mes1

bonastre 039Carrer mes1

bonastre   pl major miniPlaça major mes1